La felicitat està en un eclipsi solar

No sé si pot haver fenomen de la Natura que desperti tanta expectació com un eclipsi. Per a mi ha estat d'una emoció tal, que encara em dura al veure les fotos que s'han anat penjant a Internet i Instagram. He de dir que tot i que ahir vaig estar buscant les reglamentàries ulleres i no les vaig trobar, estant just en el moment de máxima visió, 10:15 al carrer, aquest petit impediment s'ha resolt, en trobar-me a algunes estudiants i professors de la Facultat de Física de la UB, que s'havien pres la molèstia de plantificar un telecospio (de 6000 euros, per a més dades) enmig de la Gran Via, just davant de la universitat, perquè qui volgués, pogués gaudir de tan bell espectacle. Com ja he comentat alguna vegada, tinc ànima de reportera i m'he acostat a veure què passava, preguntar i comentar com anava el tema. Han estat d'allò més amables, fins i tot tenien un pla B, molt més rudimentari, per veure l'eclipsi, dos coladors de cuina, una cartolina i un tub de cartró. Tecnologia punta, anem. També m'han prestat les seves ulleres de veure l'eclipsi, amb les que, tot i els núvols (sobre això també hi ha acudits per la xarxa) he pogut observar aquesta interposició entre l'astre Rei i la Tierra. I llavors és quan una se sent petita, petita, insignificant diria jo ..

I si més coses boniques han pogut passar avui, el 2012 l'ONU va decidir que el 20 de març fos el Dia Internacional de la Felicitat, això que tooooots anhelem. I bé, just ara, a les 23:45 entrem a la primavera...