La meva àrea d’influència va ser de Rambla Catalunya, on ell tenien la paradeta,
fins a Passeig de Gràcia. La intensa jornada va donar per moltes anècdotes i
per adonar-me de la competència ferotge que hi ha , en quant la venda de roses,
aquell dia. Des de la galleda blava i roses mig murrides fins a les paradetes
amb cara i ulls i flors que semblaven de luxe, hi havia un ampli ventall de
punts de venda.
Doncs bé, a força d’estar-m’hi moltes hores, al final vaig acabant parlant
amb els que tenien paradetes, tant de llibres o de roses i comentàven com estava
anant el dia. Hi havia uns nois que em van explicar, amb certa decepción, que
gairebé no havien venut res i ja estavem cap al vespre. De seguida vaig veure
que, en un dia com aquest en que tota princesa ha de tenir la seva rosa, l’estratègia
per a aconseguir que compressin les seves, havia de ser una altra. Així que,
els hi vaig oferir el meu ‘savoir- faire’ sobre com fer el seu ‘aparador’ més
atractiu, per tal que els vianants els hi compressin a ells la rosa i no a la
paradeta, mig metre més enllà. Vam disposar les roses i els punts de llibre
d’una manera més atractiva visualmente i vam refer el cartell que tenien. I
sobretot, l’ànim! Els hi vaig encoratjar a deixar-se veure una mica més darrera
de la taula i abordar subtilment, als potencials cavallers que passejaven.
Aquest any la meva neboda gran tindrà una paradeta amb una amiga seva.
Donada la competència que hi haurà, no la vaig notar gaire entusiasmada així que de seguida li vaig donar una de les idees que em passava pel cap.
Vaig estar treballant en aquesta i el divendres mateix la van posar en marxa,
així que enguany hi haurà una miqueta de mi i molt de l’entusiasme d’elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!