Benvingudes les biblioteques!

Vaig començar aficionar-me a anar a les biblioteques, especialment quan una de les meves germanes estudiava Filologia a la UB i em portava allà, per a que mentre ella estudiava i escrivia (he de dir que molt bé) jo estudiés el COU per entrar a la universitat. Ja abans havia estat en alguna que d'altra a prop de casa, però aquell temple del saber, amb aquelles taules de fusta, els quadres i les interminables prestatgeries plenes de llibres, em van captivar per sempre. L'edifici i el jardí romàntic em van acabar de seduir. Si bé és cert que el que estudiava podia ser més o menys motivador, fer-ho en un entorn com aquell, m'ajudava a que ho fos.

 I des de llavors, he estat en ja ni me'n recordo quantes en la meva vida i he anat apreciant les que conviden a quedar-s'hi, abstraient-me amb la lectura, les sorolloses (la Jaume Fuster estaria en el numero un d'aquesta categoria), las universitàries (El Dipòsit de les Aigües de la Pompeu, la millor). Ien  cada ciutat que visito, m'agrada apropar-me a alguna, veure com són, quins llibres tenen (inclús fer-me el carnet si és necessari, per uns dies) apreciar les diferències entre unes i d'altres. Ara que torno a estar sense feina (que no parada) m'obligo a venir, no només perquè haig de treballar en un projecte, sinó perquè m'obliga a sortir de casa, a tafanejar alguna novetat, a relacionar-me amb gent. I des que vaig començar a tenir nebots, també els he anat inculcant la meva passió per les biblioteques i pel plaer de la lectura, de voler descobrir la possibilitat de móns què hi ha dintre dàllò tan apasionante nomenat llibres.