dimarts, 27 de desembre del 2011

Quelcom millor està per arribar

El primer dia laborable, sense haver d'anar a la feina, ja que el meu contracte va finalitzar uns dies, decideixo visitar una amiga. De camí cap a casa seva, a Gala Placídia em trobo a un vell amic, amb el que coincideixo de tant en tant, donat que treballa en aquella zona. Ens posem al dia i com en altre ocasió, el primer que em diu és que està bé, que segueix solter i que ja arribarà... i repasem als del grup amb els qui anava. Que si aquesta acaba de tenir el segon fill, que si l'altre té una nena (i me l'imagino, i segur que és super carinyòs amb la seva filla), que si tal, que si qual..."I tu, ja tens fills?...", encara no, els dos sense parella i sense fills. Amb un munt de nebots, això sí, que són la nostra alegria (m'ensenya orgullòs, unes fotos que té en el seu iPhone). Amb amics i coneguts als qui la crisi els hi està deixant sense una feina fixa. "Ja no hi ha res fixa per a tota la vida. Ens hi haurem d'acostumar..." li dic. I esperant començar l'any, esperançats de que les coses, tot i el panorama actual, poden ser positives.
Arribo a casa de la meva amiga i ens posem a conversar, després d'un temps sense veuren's. Noto que té ganes de que li escoltin i deixo que m'expliqui. Els seus somnis realitzats, els que estan per arribar, l'any que ha passat. I que vol canviar d'actitud, que la que té no li porta enlloc i que aquest any nou que ara comença, el vol fer amb un canvi en aquest sentit. Tot això endolcit amb l'encisador somriure del seu nadó, d'un any.
I me'n vaig pensant en lo diferents que poden ser les situacions de tots tres. Que si barregèssim les nostres respectives vides, potser cap de nosaltres se sentiria com se sent. I així, ens hauriem de conformar amb continuar trobant-nos, de manera casual o cercant-lo activament i continuar somiant, continuar lluitant,...seguir amb l'esperança de que quelcom millor, està per arribar.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Deixa'm creure - Mishima



Deixa'm creure  de Mishima. Com dir molt en molt poc. Toquen a la sala Heliogàbal, els dies 21, 22 i 23, tot i que no queden entrades i us hareu de contentar amb aquest video.

diumenge, 18 de desembre del 2011

El negre sempre és elegant

Miro a través del gran finestral. La mar de tardor es deixa banyar per la llum del migdia, càlida, amable. La brisa va movent suaument les onades en un paissatge que acompanya els meus pensaments, que estan més enllà d'on em trobo. Baixem a la platja i observo les figures i com si d'una película és tractès, els seus gestos, les seves rises, els seus comentaris, els seus pensaments més íntims guardats en les seves pupil·les, em són dolorosament llunyans, feliçment propers. Res ens uneix, excepte un destí que no va preguntar qui era qui. I ara, en aquest desert, com si aquest meravellós paisatge s'hagués disposat només per nosaltres, ens sentim part, una petita part d'algú que va voler que algún dia estiguéssim aquí. Elegantment vestits de negre, amb les mans a les butxaques, resguardant-nos del fred, deixant les nostres petjades en la sorra. Inmortalitzant els somriures, els comentaris, a vegades d'una sinceritat inmensa i d'altres destilant aquella hipocresia necessària per continuar en el mateix camí. Fins la propera. Potser no serà amb aquesta llum rosada del capvespre com a fons. Segurament, serà igual d'emocionant. I de negre. El negre sempre és elegant.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Mi vida sin mi


Aquest dies he vist 'Mi vida sin mi' d'Isabel Coixet. Una pel·licula que, sense sensiblerias barates, ensenya el que pot ser la vida abans de la mort i com es fa front a aquesta. I aquesta escena, ho arrodoneix...

dissabte, 10 de desembre del 2011

To forgive and to forget


Quan vaig començar a estudiar anglès, sempre confonia aquests dos verbs. Ara me'n adono que poden acabar barrejant-se.
O, almenys, és el que desitjo en aquests moments. I si bé un pot anar amb l'altre, sé que arribar al mateix nivell en ambdós, no és fàcil... ni impossible...

divendres, 9 de desembre del 2011

Una imatge de tendresa 3

Esta asseguda davant meu, llegint El Pais i amb uns llibres d'anglès i d'assaig sobre la taula. Arriba ell, li porta un termo i ella li agraeix el detall amb un tendre petó. Ell se'n va.
Li ha portat quelcom més que un té calent, perque passi millor el matí a la biblioteca. Li ha portat comprensió, paciència, tendresa. Un d'aquells detalls que li demostran que ella és significativa per a ell. Li ha portat amor.

dijous, 8 de desembre del 2011

Mesurar el foc

Ni massa a prop com perque em cremi ni massa lluny com per a que no senti la seva escalfor

dissabte, 3 de desembre del 2011

Problemes per deixar comentaris

Darrerament hi ha problemes per a que es quedin els comentaris en el meu blog. No sé ben bé per què passa, disculpeu si és així!

Estic d'aqüeducte

Ni que sigui per estar en braços de Morfeu una hora més, benvingut sigui aquest aqüeducte. I per compensar-ho, estic amb la grip. Una combinació perfecte per acabar el que estic llegint.

dijous, 1 de desembre del 2011

Desembre a la platja


I com succeeix en la vida mateixa, en un passeig, desprès de la feina, fins la Barceloneta i en un dia de sol, gairebé primaveral, aquestes tres imatges, m'han suggerit una historia. Molta imaginació i quelcom més indescriptible, han fet que sorgís una historia. una historia d'amor, per supossat. Us deixo que escribiu el vostre propi guió i inclús, que cambieu l'ordre de les 'seqüències' (encara que, en aquest cas, no alterarà el resultat final).