dimarts, 25 d’octubre del 2011

L'amabilitat fa moure el món

Ser amable, no costa gens. Un somriure, un gest, una estona de conversa, una abraçada tendra, unes paraules recomfortants, un detall, una trucada,... La tendresa, la suavitat, l'amabilitat, l'amor, mouen el món. I així com les formes suaus són més agradables al tacte, la suavitat en el contacte fa veure la vida com més amable.

2 comentaris:

  1. El que passa és que hi ha gent a la qual ser amable SÍ li costa. O és que potser no ho consideren necessari. Jo, que estimo molt França i els francesos, m'he sentit molts cops molts comentaris crítics cap a la pretesa hipocresia de la gentilesa en les formes que encara es conserva a París, malgrat la seva condició de gran ciutat. Jo, pel contrari, penso que la forma sol revelar el fons, quan és natural, no forçada ni tibada.
    Fins i tot més: agraeixo una fingida forma educada que la "naturalitat" agressiva que, desafortunadament, sembla que s'imposa cada cop més en les habituals formes de relació als carrers del nostre país.
    Ser amable, en efecte, no costa gens. I desprendre-la contínuament, a gent com tu, la fa enormement propera.
    Un petó molt fort i tots els gestos de simpatia que puguis abraçar!
    I feliç castanyada, que me'n vaig de pont...

    ResponElimina
  2. Gràcies, tú sempre tan amable Eduard! És bo saber que hi ha gent a la que sí fa la vida millor, el fet de ser amable. És veritat, sembla que ara les formes ja no importen tant.
    Bon pont també i un petó.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!