Em desperten, a les 8.20, 28 caràcters, que em fan somriure, em recorden aquella frase...i la 'utilitat' dels colors, enmig del món gris (negre en aquell cas)
Torno de pilates i em faig el dinar. Em poso el davantal i de sobte, em ve aquella imatge, com un flash. Em desmonto en segons...Ni el sol, que me acaricia mentre dino en el balcó, aconsegeix que pugui veure amb claretat el telefèric.
La orientació al sol, pot servir, dóna igual el color...
Em costa d'entendre el que dius. Una pista si us plau!
ResponEliminaÉs surrealista..de tant en tant, és necessari. La culpable, la lluna plena, la disbauxa...
ResponElimina