diumenge, 19 de desembre del 2010

Una nit kafkiana

Uns convidats que no arriben, un mòbil oblidat a casa, uns cohets lluminosos en el cel intentant caure en els nostres caps, un bidó de gasolina, un restaurant de lo més surrealista,  una taula rodona plena de taques, fins a cinc canvis, un pastís congelat en tovallons... una capsa dels Playmobil, te només per a cinc (o eren sis?), unes semblances raonables, una vaca amb el morro de porc, un no cafè, uns gots de plàstic, una cola sense fi, unes escales impulsives, un intent darrera l'altra, uns dubtes existencials, un comiat.
Tancar els ulls i imaginar. Impossible i indesitjable

2 comentaris:

  1. jajajaja.. sí, sí, tal cual! no se puede expresar mejor la noche surrealista que pasamos!!
    Falta añadir: una trucada sospitosa al metro..
    jajaja.. ;)

    ResponElimina
  2. Menuda noche!Ni el camarote de los Hermanos Marx!!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!