dissabte, 11 de desembre del 2010

Un mecanisme per extreure pensaments

Porto temps que em ronda pel cap aquesta idea. Bé, més aviat, que la idea es pugui materialitzar, encara que no crec que ni jo ni cap de la meva generació, ho puguem veure fet realitat.
Encara que pugui semblar que he tret la idea, que per altra part segur que no és res que algú no hagi pensat abans, arran de la pel·lícula 'Origen', la tenia desde feia temps.
La meva ment, constantment i en les situaciones més inverosímils, es posa a pensar, analitza, reflexiona...sobre el que visc, el que viuré i el que ja no viu viure (més), el que veu, el que imagina, recreant històries, des de qualsevol fútil detall fins a les més dramàtiques situacions (segurament com a part de fugida d'aquestes). Fa servir paraules, idees, emocions, sons, imatges...que voldria transmetre, que voldria treure de la meva mente, sense cap esforç i passar-ho directament al paper o a l'ordinador. Així, una mena de màquina que sigui capaç d'extreure els pensaments, les idees, i les pugui passar directament. Això, i heus aquí l'avantatge, permetria que els meus llampecs literaris es puguessin materialitzar de forma immediata.
No obstant, em pregunto, on quedarien les emocions, els sentiments, l'ànima en cada paraula? el que veritablemente sento? Podria una màquina ser capaç de transmetre,  també, això?




2 comentaris:

  1. Si només fos un instrument que un pogués fer servir per emmagatzemar els pensaments propis, els d'un mateix, trobo que seria meravellós. Però hi veig molts perills.
    El reducte íntim del nostre pensament és, amb matisos, un espai inabastable pels altres que és una garantia de llibertat.

    ResponElimina
  2. Sí, per suposat parlo d'un mecanisme que només pugui ser controlat per un mateix...imagina't sinó!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!