dijous, 4 de febrer del 2010

Juguem al Scrabble?

Aquests passats Reis vaig haver de fer de Patge Reial de la meva família, com cada any des de fa molt, ja que els Reis estan moooolt atrafegats i sempre em demanen que els hi doni un cop de mà. Una de les botigues a les que sempre vaig és l’Abacus, ja que la seva filosofia i preus en convencen. Sempre que haig de fer regals als nebots, els hi compro llibres o jocs didàctics. Mai em veureu amb “xuminades” de tot a cent, doncs prefereixo gastar-me diners en un bon joc o llibre que en molts que acaben en un calaix abandonat. També miro molt què comprar segons, les edats, les habilitats que desenvolupa amb el joc, el tipus de llibres, etc. En broma els hi dic que sóc la “tieta avorrida” però els seus pares m’ho agraeixen.
Així que un matí de gener vaig anar a buscar les últimes joguines que em faltaven. Mentre estava fent cua, vaig veure una periodista d’una ràdio, que anava preguntant als pares i mares de la cua, si els podia entrevistar. Em vaig fixar que primer feia una selecció segons les joguines que portaven a la cistella. A una mare li va dir que ella l’anava molt bé, però aquesta es va negar a parlar. La periodista seguia buscant algú a qui entrevistar i de sobte, em vaig trobar el seu micròfon gairebé amorrat a mi i sense demanar-me permís, em va preguntar perquè havia comprat aquell joc. No vaig tenir temps de dir-li, “Sí, hola, bon dia...”. Ella directe. Considerant que per la ràdio no et veu ningú, ja que si fos la tele m’hagués negat, no em va importar massa. I què era el que buscava la periodista?. Algú que hagués comprat un joc didàctic. Responent a la seva pregunta vaig dir-li que la compra era una decisió personal, ja que la meva neboda estava treballant la lecto-escriptura a l’escola, i vaig considerar que aquest joc l’aniria bé. Que el dia de Nadal vam jugar amb la versió d’adults i com vaig veure que l’agradava, havia decidit regalar-li. Ella insistia en que l’expliqués alguna cosa més i vaig dir-li que de petita havia jugat molt i que trobava que era un bon joc per aprendre noves paraules i que era divertit. El tall no el vaig poder sentir, així que no sé ben bé si el van passar o no.
I mira per on, l’altre dia vaig trobar aquesta entrevista al Campió Mundial de Scrabble, que ves per on, és el joc que havia comprat per la meva neboda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!