dimecres, 23 de desembre del 2009

No sóc més que un miratge

No em miris. No m’escoltis. No em desitgis. No sóc més que un miratge. Un miratge que un dia es va crear per fer-te feliç.
Un petit retall de cel i d’estrelles penjades. De llum i de somriures. De somnis eteris. De colors i d'esperances. D’abraçades, carícies i de tendres paraules. De llars de foc enceses i pedres escalfades. De sostres i finestres, amb fusta cisellada.
Corones i princeses. I fades encantades. Castells meravellosos amb mil-i-una façanes. I boscos, rius, muntanyes, infància retrobada.

No preguntis. No toquis. No vulguis saber què hi ha darrera la màgia.
De cors en les finestres i nous en les Nadales. Els viatges misteriosos, fascinen la canalla. De contes, herois, romàntics, que mai baixen la guàrdia. I acompanyen els dies, les nits i les fogates. Posant amor i ordre, omplint tota mancança.
Ametlles, flors i pinyes, la casa engalanada. Petits bocins de vida, que tendrament guardava.

No em tastis. No m’oloris. No em trenquis el cor d’alba.
Mandarines, farigola, gespa verda i mullada. Les nits amb lluna plena, amb el cor vistes i somiades. I carretons de fusta i pots de melmelada. Casetes i cuinetes. Bressols. Fulles daurades.
I somnis i secrets, romanen a la meva ànima.

No m’estimis. No sóc més que un miratge.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!