Els "quemacus"

Estic passant uns dies en un petit poble del Montseny i com que he hagut de baixar a Barna per fer uns encàrrecs, aprofito per actualitzar el blog. Pels que vivim a ciutat, això dels pobles, per a qui ens agrada, ens sembla un paradís on trobar la tranquilitat i la calma, que no trobem en ella. El cant dels ocells, la frissor de les branques dels arbres, cap soroll de la "civilització".Igualment, els paisatges, l'aire fresc i sa,...i les granjes de pobles!. Els de ciutat, tenim la fama merescuda de "quemacus" o "pixapins", ja que només que sortim, ni que sigui a una hora de la ciutat, ja ens sorprenem de tot el que trobem en el camí i anem diem allò de "Que maaacuuu"?. O anem "regant" els pins que trobem pel camí... Doncs be, aquest cap de setmana, hem tingut una festa familiar, amb tots els nebots, i vam fer una petitat excursió a una granja, on abans hi havia conills, galls i gallines, vaques i porquets. Quan vam arribar, semblaven autèntics "quemacus" ,quedant-nos embadalits amb els animalons que vam trobar, sobretot els nens. Va ser molt divertit,veure les reaccions dels més menuts, volent tocar ( aquesta deria per tocar-ho tot...) els animals i dient allò de "què maaaacuu ".