dimarts, 19 de juny del 2007

Obesitat infantil

La obesitat és un dels majors reptes de la sanitat pública, del segle XXI, segons la OMS.Des de fa uns anys, se’ns va advertint de l’augment del sobrepes i de la obesitat infantil, causat principalment per una alimentació rica en greixos, així com una dieta pobre en fruita i vegetals i la falta d’activitat física. No obstant, aquest dos factors són igualment aplicables al sobrepes i la obesitat dels adults. Per sobrepes es considera el fet de tenir un IMC, índex de massa corporal, igual o superior a 25 i la obesitat, un índex igual o superior a 30. El IMC es calcula així: IMC = peso (Kg)/altura²(m²). (aquest serveix només per a adults).
Els diferents canvis que ha hagut en la societat en els darrers 30 anys, essent un la incorporació de la dona al mercat de treball (treballar fora de casa, s’entén), són un factor important per a entendre com han influït en la manera de menjar i en la pròpia elaboració del menjar. Abans, no hi havia tanta necessitat de menjars precuinats, ni havia la sobreproducció que hi ha ara, de tota mena de productes fets amb grasses saturades o hidrogenades, també conegudes com a grases trans. Moltes vegades per cansament o per a deixar-se emportar pels capricis dels nens, és més còmode donar-lis aquesta mena de productes, que quelcom més sa, com un entrepà, una peça de fruita o un plat de verdures per a sopar.
El que és preocupant és que ja des de petits agafin hàbits alimentaris que no són saludables i que, si no es corregeixen a temps, poden donar problemes a curt i llarg termini. Molts pares pensen que, quan els nens siguin grans, ja canviaren i decidiren si volen menjar saludablement i crec que mostra certa miopia, doncs els hàbits s’han de fomentar des que els nens són petits. En aquest sentit, és bo que els pares donin exemple, amb el que ells mateixos mengen, doncs els nens aprenen més amb el que veuen, que només amb el que es diu que “s’ha de fer”.
L’altra gran qüestió és la falta d’exercici físic o el sedentarisme, molt relacionat amb els nous hàbits d’oci, més aviat passius, molt relacionades amb les noves tecnologies. Les consoles, internet i la televisió. Aquests, no es que siguin dolents en sí, sinó que és l’abús, el fet que treuen molt de temps per a fer activitats més actives, especialment esport.
Per a saber més sobre la obesitat: http://www.who.int/topics/obesity/en
/

2 comentaris:

  1. En aixó de la nutrició es de les coses en que es més important educar als fills en valorar el terme mig. Ni massa, que ens portara a l'obesitat, ni massa poc que ens aboca a l'anorèxia.
    I coi! Tampoc sembla tant difícil. Només cal un petit esforç de marcar límits als nens.

    ResponElimina
  2. Evidentment, s'ha de vigilar de no obsessionar-nos massa, perquè es poden arribar als extrems, essent tots dos dolents. Trobo que hi ha massa oferta de menjar molt poc saludable.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!